Catàleg literatura
Filtrar
Tancar
Trencar el silenci: deu rostres, deu veus. Són els rostres i les veus de deu testimonis que, des de diversos àmbits i des de la seva experiència íntima i personal, expliquen la tasca que desenvolupen per la prevenció i la protecció de l’abús sexual a les obres educatives maristes.
La Claudia i el Dani estan molt preocupats perquè el Raspall, el seu gat, ha desaparegut.
L’àvia Amanda em va dir:
«Si estàs trist, plora, però només tres llàgrimes».
«Per què només tres?», li vaig preguntar.
«Perquè amb llàgrimes als ulls tan sols veus les coses lletges.
Quan deixem de plorar, podem veure les boniques», em va explicar.
Nova edició de la col·lecció de contes protagonitzats per dos amics, en Pol i la Laia, que presenten històries senzilles i emotives amb textos (en lletra de pal i lletra lligada) en què s’incrementa progressivament la dificultat lectora incorporant paraules amb les lletres que els nens i nenes va
Hi havia una vegada una nena. Hi havia una vegada una guineu. Un dia es van conèixer. Van passar dies juntes. Van passar setmanes juntes. I, un dia, alguna cosa va canviar.
Col·lecció de petites històries e
Quan un pare i el seu fill agafen el metro al matí i comparteixen els auriculars per escoltar música, comencen un viatge ple d’emocions..., les mateixes que ens provoquen algunes cançons.
«Capsa de Contes» és una col·lecció de contes plens de fantasia i imaginació que faran somiar els primers lectors. Històries plenes de tendresa de la mà d’autors i il·lustradors de renom a casa nostra.
En Sam somia convertir-se en un noble cavaller, i per aconseguir-ho ha de superar sis proves. En aquesta ocasió, ha de trobar un corser blanc.
Sota el meu llit hi viu una fada. No es troba gaire bé avui, i m’ha demanat que la substitueixi.
Has fet mai la feina d’una fada? No sembla gaire fàcil...
Col·lecció de petites històries en què personatges que tradicionalment han estat considerats «dolents» (bruixes, vampirs, fantasmes) representen papers diferents.
«Quan jo pensava en una festa amb classe pensava en una cosa elegant; la meva mare, per variar, pensava en una cosa desmesurada; el meu pare, com de costum, no pensava, i la Lis... Bé, la Lis es va prendre això de “classe” massa al peu de la lletra.